Els planetes no estaven alineats by Judit Amat

No era el dia per a que jo debutés, els planetes no estaven alineats: sortia de treballar, tenia bronquitis, corria sense xip (cosa que feia que la meva carrera no constés enlloc) i plovia. Però jo estava disposada a començar la Cursa de La pujada al Castell de Castelldefels.

Vaig començar massa fort per les meves possibilitats. Suposo que la il·lusió de debutar em va jugar una mala passada i ho vaig pagar durant tota la carrera. Respira Judit, respira, per córrer és primordial saber respirar bé  (paraules de la jefa durant els entrenaments dels dissabtes). No podia amb la meva ànima però no feia més que pensar en elles, en les estrelles que brillen per si soles, en les RUNNERINGgirls liderades per la jefa, la Montse Urbea.

Elles van fer que el tram més dur de la carrera, els últims 300m, passessin en un obrir i tancar d’ulls. Quan vaig veure la Montse que corria cap a mi i que m’acompanyava l’últim tram amb aquella vitalitat envejable, animant-me com ningú ho havia fet, vaig comprendre perquè som 150 RUNNERINGgirls. I quan estava a punt de creuar l’arc de meta, moltes d’elles estaven allà esperant a les últimes del grup per donar-nos una última empenta amb els seus ànims. ¡Va ser increïble! Amb elles no necessitaré que els planetes estiguin alineats per la meva següent carrera: pensar que estarà la Montse i les RUNNERINGgirls esperant-nos una a una per animar-nos és el que m’ajudarà a acabar la carrera sigui com sigui.

Moltes gràcies noies i fins dissabte al Km 0.

 

By Judit Amat


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s